Treballant en la imatge

Aquí teniu la presentació que vaig fer al Fast-Talk a Castellar del Vallès. Espero poder enllaçar aviat amb la resta de presentacions que van ser d’allò més interessants!

Percepció de la imatge del candidat/a en l’àmbit virtual

La configuració de la imatge del candidat o candidata ha de tenir, ja ho sabem, un principi bàsic, la coherència. Coherència amb el que és, amb el que representa el candidat o candidata, amb el missatge, amb l’estratègia…

Aquesta imatge, en campanya es desenvolupa en dos àmbits, el social i el personal.

La tecnologia canvia la nostra forma de relació amb el món, és així des del Neolític i amb la proliferació de les xarxes socials hem d’afegir un nou àmbit on es desenvolupa aquesta imatge. És l’àmbit virtual i, com la resta, té els seus propis codis i llenguatge

Per això és important centrar-nos en conèixer com es manifesten i desenvolupen els atributs del nostre candidat o candidata en aquest àmbit. Hem de conèixer aquest aspecte del candidat o candidata independentment de si ell o ella porta el seu propi twitter o facebook o ho fa un equip, no estem parlant de la gestió de perfils virtuals sinó d’assegurar-nos que la seva imatge sigui coherent en tots els àmbits en els que es pugui desenvolupar.

Dos aspectes clau:

    a) Nou coneixement del nostre candidat/a
    b) Monitorització i seguiment
     

    a) L’àmbit virtual està a camí entre el personal i el social. Per dir-ho d’alguna manera, hem de ser-hi una mica més a prop.

    Com saluda a la gent, Com reacciona als insults? I als elogis? Parla sovint de la seva família en aquest àmbit?

    b) Podem trobar molts manuals de què fer o no fer a les xarxes socials però la configuració de la imatge, és personalíssima. L’anàlisi de la imatge i el coneixement del nostre candidat també han d’evolucionar. En un món que va cada cop més ràpid, les nostres avaluacions també ho han de ser.

    Bàsic: Tenir empatia, capacitat de sorpresa i flexibilitat. I conèixer bé els codis de conducta del 2.0.

Tenim un objectiu, i totes aquestes eines ens han de permetre no perdre de vista la coherència, el camí.

Per aprofundir sobre les relacions entre imatge, objectiu o estratègia hi ha una extensa bibliografia. Ja fa uns 2.000 anys, això es va posar per escrit en el reconegut llibre d’estratègia l’Art de la Guerra.

Deixeu-me acabar amb un conte que amaga una petita clau d’interpretació d’aquest llibre

Hi havia una vegada a l’antiga Xina un metge tan famós que el seu nom va arribar a ser sinònim de ciència mèdica, provenia d’una antiga família de sanadors. Una vegada algú li va preguntar: quin dels seus germans era millor metge?

El meu germà gran, va respondre, és capaç de detectar i eliminar l’esperit de la malaltia abans que aparegui, així que la seva fama, no arriba més enllà de la porta de casa.

El meu segon germà és capaç de conèixer i curar una malaltia, només apareixent uns petits símptomes, així que la seva fama, arriba al veïnat.

Jo, perforo venes, aplico remeis, faig massatges i incisions, així que el meu nom, arriba de tant en quant a coneixement dels nobles.

La clau que amaga és l’armonia. Per entendre-ho millor substituiu la paraula malaltia per crisi i la fama pel pla de comunicació.

El pla de comunicació té un objectiu X; les crisis són obstacles en aquest objectiu. És fantàstic poder comptar amb un expert en comunicació de crisis que ens aporti solucions en els mals moments i que ens pugui redreçar cap al nostre objectiu. Però és molt millor preveure les crisis i treballar amb constància cap al veritable objectiu que ens hem marcat.

Anuncios