Reflexions sobre Euskadi: la batalla pels noms

Amb els 16 de Washington hem fet recentment una nova escapada de turisme electoral. Destí: Euskadi.  Ha estat una marató de trobades molt diverses de l’espectre polític i social així com amb companys bloggers de política2.0

He tornat amb la sensació de viure a molta més distància de la que en realitat hi ha. I és que a Euskadi un mateix concepte no té el significat que pot tenir a Catalunya. Hi ha una aferrisada batalla pels noms.

Els marcs són tan compactes que pots identificar  qui és qui només amb una breu xerrada. Hi ha qui parla de l’esquerra abertzale i altres d’il·legalitzats, hi ha qui parla dels constitucionalistes i altres d’estatals o estrangers. I és clar, ens hem trobat gent que havia aprés a parlar amb molt de compte.

He recordat llavors les classes amb un admirat professor meu sobre Confuci. Recuperem els noms, deia el savi. Recuperar els noms era donar a cada cosa el seu valor, el seu significat essencial de manera que pogués servir de base per una comunicació “real”. No un valor de marc, no cultural. Confuci era un humanista i, com a tal, el valor essencial eren les persones. No la tendència política. I tot i que sempre he sigut partidària de les diferències trobo a faltar a Euskadi una certa recuperació dels noms, aquella que permeti realment un marc d’enteniment.

Anuncios