Trampes electorals

Diu Lakoff en Punts de reflexió. Manual del Progressista:


Hi ha dotze trampes a evitar:
1. La trampa del tema específic: no tots els progressistes comparteixen les mateixes idees però sí els mateixos valors
2. La trampa de l’enquesta: els veritables líders no es deixen guiar per les enquestes, guien ells.
3. La trampa de la “llista de propostes”: la gent no vota en funció del programa electoral.
4. La trampa del racionalisme: els progressistes creuen que els fets convencen per si sols i que n’hi ha prou amb negar un marc per contrarestar-lo
5. La trampa del “no és necessari crear marcs”: la veritat necessita un context
6. La trampa de “les polítiques són valors”: les polítiques en si mateixes no són valors encara que puguin reflectir-los
7. La trampa del centrista: els anomenats centristes són, en realitat, biconceptuals, és a dir que són conservadors en alguns aspectes de la vida i progressistes en d’altres. Per intentar guanyar-los no s’ha de girar cap a la dreta sinó que apel·lar a la seva part progressista.
8. La trampa del menyspreu: convindria entendre les raons de la gent que vota els conservadors
9. La “trampa reactiva”: hem deixat que en la majoria de temes els conservadors defineixin el marc de debat, porten la iniciativa.
10. La trampa del lema enginyós: no es guanyen eleccions només amb cops d’efecte -els marcs de superfície-. Aquests marcs són inútils sense els marcs més profunds.
11. La trampa del llenguatge tècnic: es recorre massa a l’argot polític
12. La trampa del joc de les acusacions: És molt còmode queixar-se de les mentides i el llenguatge orwellià dels conservadors però només podem controlar directament com comuniquem nosaltres.


Per evitar aquestes trampes cal comprendre: l’anatomia de l’electorat i l’anatomia de la visió progressista.

I afegiria: aplicar realment la teoria i no només especular sobre ella.

Anuncios